L'empordanès Eusebi Ayensa
descobreix la història que hi ha al darrere dels castells i les torres que
perduren a terres gregues, de les poques restes materials que rememoren la
presència dels catalans a ‘la terra dels déus' ara fa més de set-cents anys.
Més enllà de la mitificació
literària, la petja catalana a Grècia no ha estat gaire generosa en el camp de
la cultura material. Se n'ha parlat molt, de l'expansió catalana a la
Mediterrània oriental, però pocs historiadors s'han esplaiat a detallar les
poques restes arqueològiques que recorden el pas dels almogàvers per la mítica
terra grega sobretot a partir de la batalla d'Halmirós (15 de març de 1311),
que va permetre la presència estable i sedentària de catalanoaragonesos al
ducat d'Atenes i, més endavant, al de Neopàtria. La construcció de torres de
vigilància i castells a causa de les constants amenaces externes –construïdes
pels nostres avantpassats o bé arrabassades als francs i als bizantins– són
avui dia l'únic testimoni monumental d'aquell passat. Bé, juntament amb els
textos històrics, els mapes i abundant material gràfic, dels quals ha disposat
Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), estudiós i gran coneixedor de Grècia –país en
el qual ha estat durant anys el director de l'Institut Cervantes d'Atenes–, per
publicar aquest llibre que descobreix la història d'aquestes restes que encara
perduren imponents set-cents anys després de la seva construcció.
L'autor, per elaborar aquest
volum, parteix de l'obra referencial d'Antoni Rubió i Lluch Els castells catalans de la Grècia
continental (1908), amb la voluntat d'actualitzar i ampliar-la notablement.
El resultat és Els catalans a Grècia,
un llibre imprescindible per conèixer l'empremta catalana a Grècia, així com
una guia detallada per a tots aquells viatgers moderns que vulguin visitar in
situ els monuments. Malgrat el to divulgatiu que permet ampliar el ventall de
lectors interessats, l'obra està adreçada clarament als historiadors, que no hi
trobaran a faltar ni de bon tros la gran documentació que un estudi d'aquesta
categoria requereix.
Eusebi Ayensa declara que la
seva voluntat és informar dels principals castells i torres habitats pels
nostres avantpassats i de tots els aspectes militars, socials, culturals i
literaris que els són inherents, a més d'animar els lectors a visitar-los. Unes
construccions que, malgrat que no són a més de tres hores d'Atenes, la majoria
s'allunyen dels circuits turístics típics. Per això l'autor confessa que hauria
de ser “un al·licient, ja que permet conèixer una Grècia, la catalana, que no
apareix a les guies turístiques i en la qual, a banda de les seves belleses
naturals, hom descobreix el do grec de l'hospitalitat”. Així, cada capítol
comença amb unes indicacions pràctiques de com arribar al castell o la torre
objecte d'estudi. S'hi afegeixen plànols de situació i, lògicament, no hi falta
la descripció. S'analitza el record deixat pels catalans en la tradició popular
i literària grega, on la memòria d'aquests guerrers tinguts per invencibles
s'ha perpetuat al llarg dels segles, i es dóna una informació actualitzada
fruit d'un intens treball de camp –de més de tres anys– i de les últimes
troballes que s'han fet.
Gràcies, Júlia!
