Mostrando entradas con la etiqueta Grecia-Catalunya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Grecia-Catalunya. Mostrar todas las entradas

lunes, 18 de mayo de 2015

PRESENTACIONES EN BARCELONA DEL LIBRO "GRECIA EN EL AIRE" DE PEDRO OLALLA

“Grecia en el aire”, el nuevo libro de Pedro Olalla, tendrá dos actos de presentación en la Ciudad Condal a lo largo de esta semana:

Miércoles 20/05/2015 19.30h. 
Sala d´Actes. Escola Oficial d´Idiomes Barcelona-Drassanes. 
Avinguda Drassanes, 14

Viernes 22/05/2015 19.30h. 
Librería Nollegiu. 
c/ Amistat, 20. - Barri del Poblenou.

Puede leer las primeras páginas del libro pulsando aquí

Pedro Olalla - "Grecia en el aire"
Book Trailer


jueves, 1 de mayo de 2014

DANSES GREGUES A BARCELONA


Danses de Creta i altres danses de Grècia

Amb Fotiní Trigonaki
i la col·laboració d’El Sac Ambulant

8, 15, 22 i 29 de maig
5, 12 i 19 de juny 2014

Horari:
Dijous al vespre, de 19:15 a 20:45

Lloc:
Rosa Sensat. Av. Drassanes, 3.
Barcelona (Davant l’EOI)

Organitza:
Departament de Grec EOI

Informació i inscripcions:

Tel. 635792527

lunes, 20 de enero de 2014

LA NOVELA "JO CONFESSO", UNO DE LOS MÁS GRANDES ÉXITOS INTERNACIONALES DE LA LITERATURA CATALANA, SERÁ TRADUCIDA AL GRIEGO



La novela Jo confesso, obra del escritor catalán Jaume Cabré, uno de los mayores éxitos internacionales de la literatura catalana de los últimos años, será próximamente traducida al griego y editada en el país helénico. El anuncio lo hacía hace poco más de una hora, a través de su página en Facebook, Cristina Mora Literary & Film Agency: "Los derechos en lengua griega  de "Jo confesso" han sido cedidos a la editorial Polis". El griego moderno será, pues, la decimoctava lengua a la que habrá sido traducida la novela de Cabré.

Publicada originalmente en catalán por Edicions Proa en 2011, Jo confesso es una novela en la que el autor reflexiona sobre la idea del mal en la historia de la humanidad a partir de la vida de un personaje culto e inteligente nacido en la Barcelona de la posguerra.

El libro se tradujo en 2011 al alemán y al castellano. Posteriormente ha sido traducido, entre otros idiomas, al italiano, neerlandés,  polaco,  francés, danés, noruego, húngaro, rumano, chino, inglés, turco y portugués.

La obra recibió el Premio de la Crítica catalana 2012, otorgado por la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. También en 2012 obtuvo los Premios Crítica Serra d’Or, el Premi Creixells, el Premi de Narrativa Àngels Anglada y el Premio La tormenta en un vaso. 


Noticia publicada en La Pasión Griega 
por cortesía de 

C/ La Cort, 5
43800 Valls (Tarragona)


Gràcies, Júlia!


miércoles, 8 de enero de 2014

LA GRÈCIA CATALANA



L'empordanès Eusebi Ayensa descobreix la història que hi ha al darrere dels castells i les torres que perduren a terres gregues, de les poques restes materials que rememoren la presència dels catalans a ‘la terra dels déus' ara fa més de set-cents anys.

Més enllà de la mitificació literària, la petja catalana a Grècia no ha estat gaire generosa en el camp de la cultura material. Se n'ha parlat molt, de l'expansió catalana a la Mediterrània oriental, però pocs historiadors s'han esplaiat a detallar les poques restes arqueològiques que recorden el pas dels almogàvers per la mítica terra grega sobretot a partir de la batalla d'Halmirós (15 de març de 1311), que va permetre la presència estable i sedentària de catalanoaragonesos al ducat d'Atenes i, més endavant, al de Neopàtria. La construcció de torres de vigilància i castells a causa de les constants amenaces externes –construïdes pels nostres avantpassats o bé arrabassades als francs i als bizantins– són avui dia l'únic testimoni monumental d'aquell passat. Bé, juntament amb els textos històrics, els mapes i abundant material gràfic, dels quals ha disposat Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), estudiós i gran coneixedor de Grècia –país en el qual ha estat durant anys el director de l'Institut Cervantes d'Atenes–, per publicar aquest llibre que descobreix la història d'aquestes restes que encara perduren imponents set-cents anys després de la seva construcció.

L'autor, per elaborar aquest volum, parteix de l'obra referencial d'Antoni Rubió i Lluch Els castells catalans de la Grècia continental (1908), amb la voluntat d'actualitzar i ampliar-la notablement. El resultat és Els catalans a Grècia, un llibre imprescindible per conèixer l'empremta catalana a Grècia, així com una guia detallada per a tots aquells viatgers moderns que vulguin visitar in situ els monuments. Malgrat el to divulgatiu que permet ampliar el ventall de lectors interessats, l'obra està adreçada clarament als historiadors, que no hi trobaran a faltar ni de bon tros la gran documentació que un estudi d'aquesta categoria requereix.

Eusebi Ayensa declara que la seva voluntat és informar dels principals castells i torres habitats pels nostres avantpassats i de tots els aspectes militars, socials, culturals i literaris que els són inherents, a més d'animar els lectors a visitar-los. Unes construccions que, malgrat que no són a més de tres hores d'Atenes, la majoria s'allunyen dels circuits turístics típics. Per això l'autor confessa que hauria de ser “un al·licient, ja que permet conèixer una Grècia, la catalana, que no apareix a les guies turístiques i en la qual, a banda de les seves belleses naturals, hom descobreix el do grec de l'hospitalitat”. Així, cada capítol comença amb unes indicacions pràctiques de com arribar al castell o la torre objecte d'estudi. S'hi afegeixen plànols de situació i, lògicament, no hi falta la descripció. S'analitza el record deixat pels catalans en la tradició popular i literària grega, on la memòria d'aquests guerrers tinguts per invencibles s'ha perpetuat al llarg dels segles, i es dóna una informació actualitzada fruit d'un intens treball de camp –de més de tres anys– i de les últimes troballes que s'han fet.




Gràcies, Júlia!



Η περίοδος των Καταλανών στην Ελλάδα



Όλγα Σελλά 

Εμεινε αρκετά χρόνια στην Ελλάδα ως διευθυντής του Ινστιτούτου Θερβάντες στην Αθήνα, ο Καταλανός Εουσέμπι Αγιένσα Πρατ. Τώρα επέστρεψε στην πατρίδα του και διδάσκει στο Πανεπιστήμιο της Γιρόνας, αλλά δεν έχει αφήσει την Ελλάδα πίσω του, αφού εκεί διδάσκει ελληνική φιλολογία. Πρόσφατα κυκλοφόρησε, στα καταλανικά προς στιγμήν, από τις εκδόσεις Editorial Base, ένα βιβλίο περίπου 400 σελίδων με περισσότερες από 200 φωτογραφίες. Είναι μάλλον το εκτενέστερο που έχει γραφτεί για την περίοδο της καταλανοκρατίας στην Ελλάδα (14ος αι. μ.Χ., που διήρκεσε περίπου 80 χρόνια και αφορά κυρίως τη σημερινή Στερεά Ελλάδα) και ο τίτλος του είναι Els Catalans a Grecia - Castells i torres a la terra dels déus (Οι Καταλανοί στην Ελλάδα - Κάστρα και πύργοι στη γη των θεών). Ο Εουσέμπι Αγιένσα Πρατ έκανε πέντε χρόνια έρευνα όσο ζούσε στη χώρα μας και διηύθυνε το Ινστιτούτο Θερβάντες με μεγάλη επιτυχία.

Γνωρίζοντας τον Εουσέμπι Αγιένσα Πρατ είμαστε σίγουροι ότι έχει γίνει ενδελεχής έρευνα και καταγραφή ενός μέρους της ιστορίας της χώρας μας από έναν άνθρωπο που ούτε στιγμή δεν σταματάει να λέει ότι η Ελλάδα είναι η δεύτερη πατρίδα του. Δεν ξέρω πόσες τέτοιες μελέτες υπάρχουν, φαντάζομαι αρκετές, αλλά σίγουρα έχει ενδιαφέρον να ξέρουμε τι ακριβώς λένε. Γι’ αυτό τον λόγο πιστεύω ότι είναι σημαντικό να μεταφραστεί το βιβλίο του Εουσέμπι Αγιένσα Πρατ στα ελληνικά. Ισως μάθουμε πολλά πράγματα για την ιστορία της χώρας μας, που δεν γνωρίζουμε.





lunes, 6 de enero de 2014

BARCELONAUTA


Llevo toda la mañana de este día luminoso de la Epifanía escuchando Barcelonauta, el nuevo disco de Giorgis. En mi carta a los Reyes Magos les pedí que, en su larga travesía desde Oriente, hicieran un alto en Barcelona y me trajeran lo más nuevo del cantante griego. Y, efectivamente, cuando abrí el balcón esta mañana, allí estaba el disco compacto junto a algún que otro regalo llegado desde la añorada Grecia. “No nos ha sido fácil encontrarlo –rezaba la nota firmada por Baltasar- pero aquí lo tienes. Disfrútalo.”

¡Y vaya si lo estoy disfrutando! Barcelonauta es un hermoso ramillete compuesto por once canciones encantadoras, once temas que son el resultado de la historia de amor que el cantante alejandrino vive con la capital catalana, de la que es ciudadano desde hace ya más de dos años. Y qué mejor homenaje de un músico a la ciudad que adora que zambullirse en el pasado y sacar del baúl de los recuerdos, quitar el polvo y dar lustre a las canciones con las que otros compositores, allá por las décadas de la primera mitad del pasado siglo, se sintieron igualmente fascinados por Barcelona.

Giorgis, como buen mediterráneo oriental, tiene el don de los idiomas y nos ofrece en este disco impecables interpretaciones en catalán, castellano, francés e inglés. Además, ha sabido rodearse de algunos de los mejores músicos del panorama jazzístico barcelonés. Todos ellos, junto a las colaboraciones de Las Divinas en la versión de Qué bonita es Barcelona y de la francesita Valentine en Vous, qui passez sans me voir, han creado un muy buen disco que merece la pena adquirir y escuchar con calma, cerrando los ojos e imaginando que sus sonidos salen del antiguo y elegante aparato de radio con el que Giorgis aparece en las fotografías.

E.V.



Giorgis - "Media Hora" (Dirección: Pavlos Stamatis)
Del álbum "Barcelonauta" (2013)


Próximas actuaciones de Giorgis en Barcelona:

23 de enero / 19:30 h
Cosmo Café & Galería de Arte
Enric Granados, 3 (Eixample)

25 de enero / 19:00 h
Fnac (Triangle)
Plaça Catalunya (Ciutat Vella)

25 de enero / 22:00 h
Almo2Bar
Bruniquer, 59 (Gràcia)


Giorgis - "Vous, qui passez sans me voir" (TVE)
Del álbum "Barcelonauta" (2013)


Entrevista radiofónica a Giorgis



 Más sobre Giorgis en La Pasión Griega:

viernes, 26 de abril de 2013

LA MÚSICA DE CRETA VIATJA A BARCELONA


Conferència musical a càrrec de Jordi Alsina, antropòleg establert a l'illa i autor de llibre “Ta Kritikà” i Giorgos Xylouris “Psarogiorgis” intèrpret i mestre del llaüt cretenc.

Departament de Grec /EOI Barcelona-Drassanes
Sala d´Actes
Dilluns 29 d’abril 2013 a les 18:45 hores



martes, 23 de abril de 2013

VEUS, BALLS I MÚSIQUES DE CRETA



Creta és el melic del món. La història i el mite l’han convertit en l’enclavament indispensable entre l’orient i l’occident de la mediterrània, entre el nord i el sud. I ta kritikà, les músiques tradicionals, hi viuen amb la força incontenible del ball i de la veu. Les Trobades havien de passar inexcusablement per Creta, i aquest any es fa realitat amb el llaüt i la veu d’un dels músics actuals més destacats, Giorgos Xylouris, i l’apassionant riquesa dels balls que aglutina a la gent de cada poblet a les festes i a les celebracions. Des dels balls de casament al cant sobre textos improvisats, podem flairar en directe un panorama únic de la música i la dansa de l’illa dels déus hel·lènics.

El Museu de la Mediterrània ofereix 12 hores de formació eminentment pràctica i sobretot participativa per aprofundir en la cançó i les danses de Creta.




lunes, 11 de junio de 2012

HISTÒRIA MENOR


"Historia Menor de Grecia" - Pedro Olalla
Ed. Acantilado, 2012


He ensopegat amb un llibre sensacional. Es diu “Historia menor de Grecia” i el signa Pedro Olalla, que deu de ser un dels primers hel·lenistes savis i documentats que escriuen en diverses llengües, també en espanyol, i a més, sap escriure d’una forma visual i intel·ligent. ¿Hi deu ajudar el seu quàdruple  paper d’escriptor, profesor agut, amb la dèria d’ensenyar, el de traductor afinat i director de cinema, o si més no, de documentals que ens explica a la seua biografia preliminar?  El volum conté, pel cap baix, tres aspectos que el fan insòlit: primer, sap i vol contar la historia d’una civilització, la dels grecs, triant els fets més significatius, amb un posat molt novel·lesc, i ensems, amb una forta erudició (hi ha molta lectura i molt estudi al darrere), sintetitzant-los en no gaire més de tres pàgines. I sovint en menys! Cada escena, datada i amb una acotació geográfica que sembla sòlida, en anglès, en grec modern! En italià i en espanyol! Segona, no s’atura pas en els temps clàssics –per bé que el capítol dedicat a un discrus de Pèricles és extraordinari, bellíssim, encertadíssim- sinó que, amb una saviesa insòlita avança tant en el període romà com en l’aparició d’aquella curiosa secta anomenats cristians, com en l’edat mitjana i la seua ignorància supina del grec antic. Bellíssim el capítol dedicat a Petrarca, el gran erudit de l’antiguitat humanística que cerca algú que pugui llegir en grec antic els magnífics llibres d’Homer. Són especialment sucosos els episodis lligats a la nova potència: els romans, que s’admiren dels peculiars filòsofs grecs, i les múltiples formes de relació dels europeus amb els grecs, inclosos els mercenaris catalans, que treuen una força inèdita de la venjança –un sentiment clarament reactiu-. No havia llegit mai unes pàgines tan lúcides i breus com les dedicades a La Companya Catalana i Roger de Flor. Cal afegir que el volum acaba el 1955, a Ischia, amb la referència literària coneguda, en grec, més antiga. I tercer, la forma de contar és precisa, visual i sàvia. No pretén ser exhaustiu, però avança en el temps amb una prodigiosa i insòlita naturalitat.

Andreu Loncà
www.segre.com     


        

sábado, 17 de marzo de 2012

LA FURA DELS BAUS PRESENTA EN ATENAS "ASCENSO Y CAÍDA DE LA CIUDAD DE MAHAGONNY"


En el marco del acuerdo de colaboración entre el Palacio de la Música de Atenas y el Teatro Real de Madrid, se representa esta semana en la capital griega la ópera Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, de Kurt Weill y Bertolt Brecht. Sobre el escenario, un elenco internacional de cantantes y actores que actúan bajo la dirección de la compañía teatral catalana La Fura dels Baus, que explica así en su página web la sinopsis de la obra:

Cada uno de nosotros acumulamos siete toneladas de residuos al año, ésta es la idea central de nuestra versión escénica, la de una ciudad edificada sobre un enorme vertedero en el que sus habitantes se han ido convirtiendo, a su vez, en residuos humanos.

Mahagonny: la ciudad trampa en la que los
mismos que antes vendían créditos de Lehman Bros ahora venden bonos "basura" es decir, "desechos humanos" como producto básico. Por contra: las manifestaciones de los ciudadanos "indignados" con esta política irresponsable y estúpida del derecho del más fuerte para hacer todo lo posible por enriquecerse a costa de los más débiles y desafortunados. En la sociedad de los consumidores, nadie puede eludir ser un objeto de consumo: ¡no tener dinero es un delito!

La historia elegida a un tiempo port Kurt Weill y Bertolt Brecht no ha perdido un ápice de actualidad y brillantez
(www.lafura.com)

Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny
Palacio de la Música de Atenas
(Sala Alexandra Triandi)
13, 15 y 17 de marzo de 2012
20:00 horas





Enlaces:
www.lafura.com
www.megaron.gr



miércoles, 14 de marzo de 2012

PRESENTACIÓN EN ATENAS DEL CENTRO "IBERIA GRAECA"


El próximo lunes, 26 de marzo, a las 19:30h., se presentará en el Instituto Cervantes de Atenas el Centro Iberia Graeca, creado por el Ministerio de Cultura de España y por el Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña en el año 2007. Su objetivo es la documentación, investigación y difusión del patrimonio arqueológico griego en la Península Ibérica. La sede del Centro está ubicada en Sant Martí d’Empúries (L’Escala, Girona), en el primer núcleo fundacional (la Palaiapolis) de Emporion (Empúries), la colonia griega más occidental documentada en el Mediterráneo. Uno de los objetivos principales del Centro es la creación de una página web (www.iberiagraeca.org) donde se recoja toda la información existente que proporcionen los diferentes yacimientos arqueológicos de España y Portugal sobre la presencia griega en la antigua Iberia.
En el mismo acto se presentará también una publicación de divulgación científica sobre el legado arqueológico griego en Iberia en la que han colaborado diferentes investigadores españoles.
En colaboración con el Centro Iberia Graeca
y la Asociación de Arqueólogos Griegos “Orfeo”.
En español, con traducción simultánea al griego.
Salón de Actos del Instituto Cervantes de Atenas,
C/ Mitropóleos 23,
Entrada libre.

domingo, 20 de noviembre de 2011

EUSEBI AYENSA, DIRECTOR DEL INSTITUTO CERVANTES DE ATENAS, GANA EL PREMIO VALLVERDÚ DE ENSAYO

Eusebi Ayensa

El profesor de lenguas clásicas y actual director del Instituto Cervantes de Atenas Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) ha ganado la 28ª edición del premio de ensayo Josep Vallverdú con la obra D'una nova llum: Carles Riba i la literatura grega, dotado con 9.000 euros.

La obra ganadora se basa en un análisis de siete cartas del escritor Carles Riba halladas por casualidad cuando una persona le explicó en Atenas, donde Ayensa está afincado por razones laborales desde 2007, que su madre había mantenido correspondencia con un hombre de Barcelona que se apellidaba Riba. "Me enseñó las cartas y conocí enseguida la caligrafía de Riba", ha explicado el autor del ensayo.



Fuente: elpais.com
Fotografía: directe.cat


EUSEBI AYENSA GUANYA EL PREMI VALLVERDÚ AMB UN ASSAIG SOBRE LES CARTES DE CARLES RIBA DESCOBERTES A GRÈCIA

Eusebi Ayensa

El traductor i professor Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) ha guanyat el 28è premi Josep Vallverdú amb l'assaig D'una nova llum: Carles Riba i la literatura grega, basat en set cartes de Carles Riba que va trobar de manera casual a Grècia, en què parlava de la Grècia moderna.


Eusebi Ayensa, és hel·lenista, traductor i professor. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'especialitat de grec i doctor en Filologia Romànica, des de l'1 d'octubre de 2007 és director de l'Institut Cervantes d'Atenes. L'assaig D'una nova llum: Carles Riba i la literatura grega amb què ha guanyat el 28è premi Josep Vallverdú és fruit d'una troballa "casual" de set cartes del poeta Carles Riba, sis d'elles inèdites, de l'últim període de Riba, quan comença a interessar-se per la Grècia moderna. Són cartes escrites entre els anys 1958 i 1959 i, segons Ayensa, "molt sucoses", ja que, en elles, es descobreix un Riba diferent al dels anys 20, quan deia que l'única Grècia que l'interessava era la clàssica.

“Deu ser cosa dels Déus”, comentava ahir Ayensa recordant com va localitzar les cartes que han servit de base al seu estudi i que ha transcrit íntegres al treball junt amb les ja conegudes que Iulia Iatridi va enviar al poeta català, que ajuden a contextualitzar la correspondència. Fa cosa d'un any, Vasilis Iatridis va posar-se amb contacte amb l'Institut Cervantes d'Atenes per oferir-los una col·lecció de llibres de la seva mare, escriptora, violinista, traductora i pionera en la introducció de la literatura espanyola a Grècia. Ayensa va desplaçar-se a l'illa d'Egina amb el seu equip per recollir el fons bibliogràfic i, en la conversa de cortesia que va seguir a la donació, va explicar al seu amfitrió que era català. “La meva mare s'escrivia amb un senyor que també era català, un tal Carles Riba”, va informar-lo Iatridis, i tot seguit va lliurar-li un paquetet amb les cartes que conservava d'aquella relació.

Tot i que l'amistat entre els dos intel·lectuals ja era coneguda, set dels vuit documents que Iatridis va mostrar a Ayensa, quatre postals i quatre cartes extenses, són del tot inèdits, i permeten constatar que “al final de la seva vida, Riba va descobrir, fascinat, la literatura grega moderna”. L'estudiós empordanès, editor també de les obres completes de Maria Àngels Anglada, de l'Epistolari grec d'Antoni Rubió i Lluch, i traductor de Kavafis, Pieridis, Ritsos o Prevelakis, explica que quan l'autor de les Elegies de Bierville va desembarcar per primera vegada a Atenes, l'estiu de 1927, no va mostrar “ni el més petit interès per la Grècia contemporània en cap de les seves facetes, ni social ni literària”. Als anys cinquanta, però, la relació epistolar amb Iulia Iatridis, amb qui solien intercanviar-se llibres en un moment que era difícil adquirir-los, va ajudar-lo a adonar-se que “l'interès de Grècia no acabava amb Eurípides i Sòfocles”, sobretot arran del descobriment de Konstandinos Kavafis, l'obra del qual va començar a traduir amb entusiasme, tot i que només arribaria traslladar al català una seixantena de poemes abans que la mort li impedís culminar el seu projecte. En les cartes hi ha, de fet, el germen del pròleg que Riba planejava per a la seva traducció inconclusa, una “reflexió sobre la literatura grega contemporània quan ningú en aquest país no en sabia encara res”, i que conté valuosos comentaris sobre Iannis Ritsos, Iorgos Seferis, Nikos Kazantzakis i la poesia popular grega.



Fonts de la notícia:
ara.cat

elpuntavui.cat

Foto:
directe.cat



domingo, 9 de octubre de 2011

GIORGIS PRESENTA "FLÂNEUR" EN BARCELONA

Giorgis presenta "Flâneur"
Sábado 15 de octubre 19:00h
Espai Starbucks Barcelona
c/Muntaner, 239
Entrada gratuita


El próximo día 15 de octubre, a las 19:00 horas, el cantante griego Giorgis ofrecerá un mini-concierto en formato acústico (piano y voz) en el espacio de Starbucks de Barcelona. Este concierto supondrá la presentación en España de “Flâneur” -el primer trabajo en castellano y en francés del artista heleno- en cuya composición la ciudad de Barcelona ha jugado un papel de indiscutible protagonista.

En el medio de una tarde-noche otoñal, Giorgis y su pianista, Óscar Jairo Ortega, desgranarán cada una de las piezas de “Flâneur” e invitarán al público barcelonés a “perderse dentro de su propia ciudad” -como reza una de las canciones que se interpretarán sobre el escenario- y a participar de la atmósfera poética e intimista, urbana y melancólica, en la que sin duda quedará envuelto el local.



Giorgis - "Barcelone"
del álbum "Flâneur"


MÚSICA Y LUZ E
N TIEMPOS OSCUROS

Giorgis no es el único pero es el nuestro. Es el que nos gusta, el que sentimos más cercano. Es el griego apasionado por España, por Cataluña, por Barcelona; el que adora la lengua catalana y habla un castellano que roza la perfección... y por eso, y porque nuestras pasiones son recíprocas, escribimos hoy nuevamente sobre él. Si en un post anterior destacamos su sensibilidad y sus innegables dotes artísticas, escribiremos hoy unas pocas líneas sobre Giorgis como ser humano. Quienes hemos tenido la oportunidad de intercambiar unas palabras con él sabemos que Giorgis no es un artista que, tras presentar su obra, se retira y se encierra en su torre de cristal. Giorgis -lo sabemos bien quienes lo seguimos a través de las redes sociales- es un hombre comprometido con su país y con su época; una persona que manifiesta a menudo su opinión sobre lo que está pasando en Grecia con reflexiones que a buen seguro han removido más de una conciencia...

Mientras otros artistas no actúan si no es en un plató ante cinco cámaras, pisoteando pétalos arrojados por comensales sentados a mesas abundantemente servidas, Giorgis se calza sus zapatillas, toma su micrófono de rosas luminosas y sale a la calle a ofrecer un poco de música y de luz a los tan zaheridos ciudadanos de Atenas. Ya me dirán si no es grande, tal como está el patio político y social griego, salir malhumorado y sin un euro a pasear por el centro de la capital y encontrarse a Giorgis junto a sus músicos y bailarines actuando a las puertas de un bar. ¿El precio del espectáculo? ¡Cero euros!

Giorgis actuando en la colina de Filopappos
(Fotografía: "Atenistas")

Sin ir más lejos, hace unos días teníamos a Giorgis colaborando con el movimiento de los Atenistas, participando en una excursión a la desconocida por los propios atenienses colina de Filopappos. Allí, al caer la tarde, tras una interesante charla sobre la historia del lugar, Giorgis y sus músicos ofrecieron música y luz a los asistentes, llenando de magia el lugar. La música y la luz que tan necesarias son en tiempos tan oscuros como los que vivimos y que no todos están dispuestos a ofrecer a cambio de nada. Habrá, pués, que decirle a Giorgis, como reza el título de una de sus antiguas canciones, que no cambie nunca.



Giorgis - Actuación en la colina de Filopappos


Καλώς μας ήρθες Γιώργη!

Μην αλλάξεις ποτέ!


miércoles, 29 de diciembre de 2010

LOS GRIEGUITOS DEL BARÇA

Yorgos Spanudakis

No cabe duda de que el Fútbol Club Barcelona es la institución catalana de mayor proyección internacional. Símbolo de la ciudad y de todo el país, el histórico club barcelonés contribuye en gran medida a que, año tras año, vaya en aumento el número de turistas que visitan el Principado y su capital. Fe de ello da el hecho de que el Museo del Barça es el más visitado de toda Cataluña. Es, pues, el Barça un orgullo para Cataluña, del mismo modo que "La Masia" es el orgullo del Barça.

"La Masia de Can Planas", una casa agrícola construida en el año 1702, es desde hace 31 años la sede del más famoso "laboratorio" futbolístico del mundo. Más de tres décadas descubriendo y formando nuevos talentos del balompié que han culminado con la proclamación como Campeones del Mundo de Fútbol, el pasado verano en Sudáfrica, de nueve de sus "productos" (Víctor Valdés, Reina, Xavi, Gerard Piqué, Carles Puyol, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Cesc Fàbregas y Pedro Rodríguez "Pedrito"). En la actualidad, entre el grupo de nuevas promesas que muy probablemente jugarán en los más grandes estadios del mundo dentro de unos años, se encuentran dos chavales griegos: Yorgos Spanudakis, de 12 años y natural de Tesalónica; y James Efmorfidis, de 14 años y nacido en Marusi.


Yorgos Spanudakis

Yorgos Spanudakis
"Giorgio", como le llaman en Barcelona, nació en Tesalónica el 25 de noviembre de 1998. Cuando contaba con tan sólo dos años, su familia se estableció en Alemania y cinco años más tarde ya era jugador infantil del Opel Rüsselsheim, donde fue descubierto por los Scouts del Eintracht Frankfurt. Sus cualidades como jugador no tardaron en despertar el interés de equipos como el Chelsea, el Barcelona o el Sporting de Lisboa. Desde la pasada temporada (2009-10) pertenece a la cantera del Barça, donde destaca por la "magia" de su juego en el centro del campo. Yorgos, que ha aprendido a expresarse en un perfecto castellano en tan sólo unos meses, juega este año en la categoría Infantil B y lleva el número 10 en su camiseta. Considerado como el "nuevo Messi" de La Masia, ya ha sido protagonista de varios reportajes para numerosas cadenas de televisión de Grecia, Alemania y España.



Yorgos Spanudakis analiza al Stuttgart para Barça TV




Yorgos Spanudakis, el "nuevo Messi" de la Masia



James Efmorfidis

James Efmorfidis

Nacido en Marusi el 18 de enero de 1996, dio sus primeros pasos en el mundo del fútbol a la edad de seis años, en el equipo del Parádisos de su ciudad natal. Pocos meses después, se marchó con su familia a los Países Bajos, donde pasó a jugar durante dos años en la conocida academia de fútbol del Áyax de Ámsterdam. Su siguiente destino fue Madrid, donde jugó en las categorías infantiles, para terminar -tras un breve regreso a Grecia- en la Masia del Fútbol Club Barcelona. James juega este año su tercera temporada como blaugrana, concretamente en la categoría Cadete B. Juega como delantero centro y es, según palabras de Albert Benaiges (responsable de fútbol base del Barça), uno de los mejores jugadores de su edad en su puesto, con excelentes cualidades para desarrollar una gran carrera deportiva.



Con informaciones de:
- sport24.gr
- Big Fish
-BarçaTV




viernes, 16 de octubre de 2009

DE GRIEGOS Y CATALANES


Como nos informó Enric hace unos días, Televisió de Catalunya (TV3) emitió anoche en su programa "Afers Exteriors" un reportaje dedicado a Grecia.

Tras una introducción bastante irónica y algo surrealista, el presentador, Miquel Calçada, nos relata su periplo griego. Pasea por la Acrópolis junto a Eusebi Ayensa, director del Instituto Cervantes de Atenas, presentado aquí como "un helenista de Figueres". Ayensa habla del expolio de la Acrópolis a manos de Elgin y del paso, no precisamente pacífico, de los almogávares por tierras helenas. Calçada visitará también a la neuróloga catalana Roser Pons en un centro de rehabilitación para niños con lesiones cerebrales (seguro que os emocionáis con algunas de las imágenes rodadas allí). Viajaremos después a Kyparissi, en Laconia, donde otra catalana, Esther Grau, propietaria del Hotel Kyfanta, se integra poco a poco en el cerrado ambiente rural de la zona. Finalmente, conoceremos a Álex, diseñador gráfico, y a Yannis, periodista: dos griegos enamorados de la cultura catalana.

A destacar la integración del presentador como un personaje más del programa (se nota, y mucho, que Calçada se documenta y prepara muy bien antes de emprender sus viajes) y la excelente labor del equipo de realización. Felicitacions a tots!

Y aquí os dejo el programa entero, para que lo veáis, lo comparéis (si así lo deseáis) con el programa de "Españoles en Atenas" que vimos en la entrada anterior y, por supuesto, dejéis vuestra opinión en los comentarios.

Estoy seguro de que quienes no conozcan la lengua catalana sabrán superar las barreras del idioma y disfrutar de este magnífico programa. A reveure!



Televisió de Catalunya
Afers Exteriors: "Grècia"