lunes, 11 de junio de 2012

HISTÒRIA MENOR


"Historia Menor de Grecia" - Pedro Olalla
Ed. Acantilado, 2012


He ensopegat amb un llibre sensacional. Es diu “Historia menor de Grecia” i el signa Pedro Olalla, que deu de ser un dels primers hel·lenistes savis i documentats que escriuen en diverses llengües, també en espanyol, i a més, sap escriure d’una forma visual i intel·ligent. ¿Hi deu ajudar el seu quàdruple  paper d’escriptor, profesor agut, amb la dèria d’ensenyar, el de traductor afinat i director de cinema, o si més no, de documentals que ens explica a la seua biografia preliminar?  El volum conté, pel cap baix, tres aspectos que el fan insòlit: primer, sap i vol contar la historia d’una civilització, la dels grecs, triant els fets més significatius, amb un posat molt novel·lesc, i ensems, amb una forta erudició (hi ha molta lectura i molt estudi al darrere), sintetitzant-los en no gaire més de tres pàgines. I sovint en menys! Cada escena, datada i amb una acotació geográfica que sembla sòlida, en anglès, en grec modern! En italià i en espanyol! Segona, no s’atura pas en els temps clàssics –per bé que el capítol dedicat a un discrus de Pèricles és extraordinari, bellíssim, encertadíssim- sinó que, amb una saviesa insòlita avança tant en el període romà com en l’aparició d’aquella curiosa secta anomenats cristians, com en l’edat mitjana i la seua ignorància supina del grec antic. Bellíssim el capítol dedicat a Petrarca, el gran erudit de l’antiguitat humanística que cerca algú que pugui llegir en grec antic els magnífics llibres d’Homer. Són especialment sucosos els episodis lligats a la nova potència: els romans, que s’admiren dels peculiars filòsofs grecs, i les múltiples formes de relació dels europeus amb els grecs, inclosos els mercenaris catalans, que treuen una força inèdita de la venjança –un sentiment clarament reactiu-. No havia llegit mai unes pàgines tan lúcides i breus com les dedicades a La Companya Catalana i Roger de Flor. Cal afegir que el volum acaba el 1955, a Ischia, amb la referència literària coneguda, en grec, més antiga. I tercer, la forma de contar és precisa, visual i sàvia. No pretén ser exhaustiu, però avança en el temps amb una prodigiosa i insòlita naturalitat.

Andreu Loncà
www.segre.com