Eusebi Ayensa
El traductor i professor Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) ha guanyat el 28è premi Josep Vallverdú amb l'assaig D'una nova llum: Carles Riba i la literatura grega, basat en set cartes de Carles Riba que va trobar de manera casual a Grècia, en què parlava de la Grècia moderna.
Eusebi Ayensa, és hel·lenista, traductor i professor. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'especialitat de grec i doctor en Filologia Romànica, des de l'1 d'octubre de 2007 és director de l'Institut Cervantes d'Atenes. L'assaig D'una nova llum: Carles Riba i la literatura grega amb què ha guanyat el 28è premi Josep Vallverdú és fruit d'una troballa "casual" de set cartes del poeta Carles Riba, sis d'elles inèdites, de l'últim període de Riba, quan comença a interessar-se per la Grècia moderna. Són cartes escrites entre els anys 1958 i 1959 i, segons Ayensa, "molt sucoses", ja que, en elles, es descobreix un Riba diferent al dels anys 20, quan deia que l'única Grècia que l'interessava era la clàssica.“Deu ser cosa dels Déus”, comentava ahir Ayensa recordant com va localitzar les cartes que han servit de base al seu estudi i que ha transcrit íntegres al treball junt amb les ja conegudes que Iulia Iatridi va enviar al poeta català, que ajuden a contextualitzar la correspondència. Fa cosa d'un any, Vasilis Iatridis va posar-se amb contacte amb l'Institut Cervantes d'Atenes per oferir-los una col·lecció de llibres de la seva mare, escriptora, violinista, traductora i pionera en la introducció de la literatura espanyola a Grècia. Ayensa va desplaçar-se a l'illa d'Egina amb el seu equip per recollir el fons bibliogràfic i, en la conversa de cortesia que va seguir a la donació, va explicar al seu amfitrió que era català. “La meva mare s'escrivia amb un senyor que també era català, un tal Carles Riba”, va informar-lo Iatridis, i tot seguit va lliurar-li un paquetet amb les cartes que conservava d'aquella relació.
Tot i que l'amistat entre els dos intel·lectuals ja era coneguda, set dels vuit documents que Iatridis va mostrar a Ayensa, quatre postals i quatre cartes extenses, són del tot inèdits, i permeten constatar que “al final de la seva vida, Riba va descobrir, fascinat, la literatura grega moderna”. L'estudiós empordanès, editor també de les obres completes de Maria Àngels Anglada, de l'Epistolari grec d'Antoni Rubió i Lluch, i traductor de Kavafis, Pieridis, Ritsos o Prevelakis, explica que quan l'autor de les Elegies de Bierville va desembarcar per primera vegada a Atenes, l'estiu de 1927, no va mostrar “ni el més petit interès per la Grècia contemporània en cap de les seves facetes, ni social ni literària”. Als anys cinquanta, però, la relació epistolar amb Iulia Iatridis, amb qui solien intercanviar-se llibres en un moment que era difícil adquirir-los, va ajudar-lo a adonar-se que “l'interès de Grècia no acabava amb Eurípides i Sòfocles”, sobretot arran del descobriment de Konstandinos Kavafis, l'obra del qual va començar a traduir amb entusiasme, tot i que només arribaria traslladar al català una seixantena de poemes abans que la mort li impedís culminar el seu projecte. En les cartes hi ha, de fet, el germen del pròleg que Riba planejava per a la seva traducció inconclusa, una “reflexió sobre la literatura grega contemporània quan ningú en aquest país no en sabia encara res”, i que conté valuosos comentaris sobre Iannis Ritsos, Iorgos Seferis, Nikos Kazantzakis i la poesia popular grega.
Fonts de la notícia:
ara.cat elpuntavui.catFoto:
directe.cat
