Teatre
Calderón – Alcoi
Divendres,
19/09/2014 – 20:15 h
Dissabte
20/09/2014 – 21:00 h
L’assemblea
de les dones és una de les onze comèdies que es conserven
d’Aristòfanes (Atenes, 445 a.C. – Delfos, 386 a.C.), un dels inventors d’este
gènere teatral que potser va nàixer perquè els autors còmics de l’Antiga Grècia
van pensar que podien contar-se les mateixes coses que contaven els dramaturgs tràgics, però fent riure al
públic en lloc d’arrancar-li el plor.
Per a eixe menester,
Aristòfanes va recórrer en diferents ocasions a les dones com a protagonistes dels
seus arguments. Tant L’assemblea de les
dones (també dita Les assembleistes)
com Lisístrata son les seues obres més representades al llarg dels últims 2500
anys. I per això els anomenem clàssics: la seua vigència és incombustible
perquè parlen de coses que són inherents a la condició humana.
En aquesta comèdia,
Aristòfanes posa en solfa i qüestiona l’essència de la democràcia que els
mateixos grecs acabaven d’inventar, i conta també la conversió d’un líder
revolucionari impregnat de bons propòsits en un dictador qualsevol que imposa
la seua voluntat no amb l’ús de la força, sinó amb la paraula i el seu poder de
convicció.
I per què tira mà de les
dones Aristòfanes per a les seues històries? No perquè tinguera un criteri
feminista, ni molt menys, encara que des de la nostra perspectiva actual ho
semble. Aristòfanes tenia la mateixa concepció que els seus conciutadans: eren
un zero a l’esquerra, però les va utilizar per a introduir en el seu teatre l’element
còmic que volia. Només el fet de plantejar que les dones pogueren organitzar-se,
pensar estratègies i aportar solucions als conflictes que patia la societat
ateniense, ja feia que el public es pixara de risa. I resulta almenys
sorprenent que molts dels arguments que fan valdré les dones d’Aristòfanes per
a les seues revolucions, hui en dia ens semblen lògics i fins i tot convenients.
Salut! I que els deus els
siguen propicis.
Informació: http://www.bolosteatrealcoi.com/
